I jo em plego als teus,
allí on vaig encetar
a endevinar la vida,
on mestra m’ensenyares
el gust dels teus llavis,
no gaire lluny
d’on els braus endevinaven
el minut de glòria
abans de la mort,
com jo jugant
a amant inexpert
corria cap el drap verd
dels teus ulls,
per morir una mica més avall
al tacte suau,
al gust fresc de la teva pell,
com la flor
que duc enganxada
ben a prop del cor.
http://logosjuris.blogspot.com/2011/02/eres.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada