Al retruc dels sons

Al retruc dels sons
parsimoniosos
d’aquesta setmana
que s’acaba
entre misereres
i crux fideles,
entre brillants cuirasses
i festives mones,
se’n va la memòria caduca
d’un proper passat,
els arbres notaris
dels nostres desamors
es desfullen
i destrien
entre branques caigudes,
troncs enterrats
en un fang
d’aigües podrides.
Al retruc dels sons
parsimoniosos
d’aquesta santa setmana
on els dols són,
si caben més silents
i compartits,
s’espera el capvespre
on sortiran amb flaires
de festeig els joves,
fora les capes d’un dol llunyà.
La mort s’escapa
en una matinada clara
i la rialla s’escampa
per bancals i coves
fins la diada festiva
d’un altre dilluns de Pasqua.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/04/presente-efimero.html