Pica la pluja salada
les cares
dels qui acompanyen,
uns silents,
d’altres preguen.
Hi ha qui murmura frases
de condol,
ui recorda records
del difunt
i a algú potser
se li escapa un somriure
recordant aquests records.
S’acaba l’emotiu moment
i la vida que ja no hi és
en el cos inert,
cobra força,
potser en els qui deixant
un darrer mirar
tornen a una casa,
per a uns trista i freda,
per a altres un dia
només una mica diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada