dijous, 29 d’abril del 2010

Em vols a la vora

 

Em vols a la vora

per fer-te ombra.

Vols sentir-te protegida

al meu costat.

Esperes això

que t’ofereixo

sigui la mostra

d’una estimació

que no puc sentir

i que em demanes

de totes maneres,

 silent,

amb ulla perduts

en un mar blau,

amb carícies robades

en breus instant

d’aproximació.

No sóc ni puc ser,

aquell que de mi esperes,

i tampoc m’he plantejat

si ho vull ser.

Viu una vida més teva.

Viu una vida

cercant allò més real.

Viu amb les limitacions

que t’imposes

i que vols jo mantingui.