que cau pel penya-segat
és un perquè que em retrec
i un record que em fereix.
Cada silenci és un deure
en la llibreta comptable
dels nostres mots
i els dia és llarg,
ple de silencis.
Cada raig de llum
que m’enlluerna
caminant amb el front alt,
cara al sol rialler
és un retret
perquè hi manca
la teva ombra al meu costat.
Cada pas és una baula
que s’afegeix a l’anterior
en un cadenat seguit d’errors.
I jo tant sols et vaig dir:
Amor,
t’estimo com la vida que em deix.
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/04/tu-nombre-entre-las-redes.html
1 comentari:
Cada golpe de roca
que cae por el acantilado
es un porqué que me reprocho
y un recuerdo que me hiere.
Cada silencio es un deber
en la libreta contable
de nuestros palabras
y los días son largos,
llenos de silencios.
Cada rayo de luz
que me deslumbra
caminando con la frente alta,
mirando risueño al sol,
es un reproche
porque me falta
tu sombra a mi lado.
Cada paso es un eslabón
que se añade al anterior
en un cadena continuada de errores.
Y yo tan sólo te dije:
Amor,
te amo tanto
como la vida me deje.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada