en camins de trenes
per rodolar en l’hora baixa
d’una tarda que s’apaga
i es pinta color teulada,
difusa en un horitzó
confús tant proper
que és a la vora,
mentre els ulls es fixen
en el groc de la flor
que ens dóna l’espatlla,
com ofesa pel nostre mirar,
tot i que endevino
entre els pètals festius
un somriure que vol ser rialla,
encarant-se,
com no a la teva teulada.
http://addlibitum.blogspot.com/
1 comentari:
Bon texte, un placer pasar per
la teua casa.
feliz semana.
Publica un comentari a l'entrada