S’activa la vida
quan l’aire
em porta el flaire
del teu cos.
Quan et miro mirar-me
i cerco la resposta
als teus ulls
encara sense saber
la pregunta.
Com un glop de fum
que el vent escampa,
com un alè s’escapa,
com l’esglai d’una topada
que s’espera,
em deixa quiet
i miro com tot se’n va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada