dimecres, 7 d’abril de 2010

Com un àngel negre

Com un àngel negre
que no fosc,
vetllant la nit amb lliris blancs
en lloc de ciris,
es veu en aquella foscor
la penombra del color
que sorgeix entre les ombres
monòtones del fossar.
Un tàlem de marbre estranger
guarda com un llençol fred
les despulles d’una nit màgica
plena d’amor.
Ara són els silencis les flors
que l’ornamenten
en la diada eterna
que s’aprofundeix
en les arrels
d’una terra
per sempre més nostra.
Safe Creative #1004075933453
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/04/la-penumbra-de-mis-ultimos-dias.htm