És etern cada instant teu
que és meu,
cada somriure
que em desclava claus
d’ombres i de dubtes,
i amb cada mà
que m’acarones reneixo
de les morts absents
de quan no hi ets,
contemplo silent les danses
al meu voltant fent
de lo quotidià, anhel.
És etern,
amb tu el temps,
com el riu
que cansant va baixant
com si restes quiet
fins fer-se un bes
amb la mar.
http://torosalvaje.blogspot.com/2010/04/toda-la-eternidad.html
1 comentari:
Precios, romàntic, i acaba d'una manera perfecta: a la mar.
Publica un comentari a l'entrada