un somni que visc despert,
de carícies sospeses al vent
i petons de color cotó vell.
Camins de pedres de colors
i rastres de ratolins,
tant petits
que només hi cap un sospir.
Em deix de record un somni
que guardo entre vidres
de balcons i finestrals,
entre els llençols planxats
amb gotellims de midó
i coixins folrats d’amor.
Em deix de record un somni,
un somni ple de flocs d’ahir.
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2010/04/joia.html
1 comentari:
Gràcies per aquest poema tan tendre i tan bonic.Em faig seguidora teva,tan bon punt pugui em faig un paseig pel teu blog.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada