Avui entre fanfàrries

Avui entre fanfàrries
i aplaudiments,
entre ànims
i cridòries,
curses,
salts,
tot allò
que era la seva vida,
he trobat a faltar
el silenci,
un minut,
un record,
unes paraules,
per algú
que ja no hi és.
D’entre tots,
molts dels que van beure
del seu coneixement,
que van escoltar la veu
que els guiava
i seguir els consells,
s’han penjat guarint-se
de l’esforç,
un metall al coll
i escoltat el nom volant
per l’aire del recinte,
aclamats i immortalitzats
amb imatges
i en records,
focus d’anècdotes,
tal com ell visqué moltes cops.
Avui un aprenent,
s’ha esmerçat en l’esforç
i en una cursa innocent,
d’infants,
ha guanyat l’argent,
no ha pogut fer-hi més.
Qui no em diu
que per un instant,
el seu pensament ha volat
fins un cel,
de joia,
d’il•lusió,
on ha establert el seu setial,
qui el va ensenyar
a lluitar per guanyar,
encara que no fos la finalitat.
Orgullós m’ha mirat,
tocant el metall,
m’ha il•lusionat per un moment,
imaginar-me on era
el seu pensament.