Volia trencar el silenci,
i només es va trencar la veu.
El crit no va sortir de la gola
i aquella a qui volia parlar
deixà enrere
l'espai que els separava.
era encara el desconegut
que volia deixar de ser.
L'ànima que volia conquerir,
no en sabia res d'ell.
El seu racó a la foscor,
li va semblar un taüt.
Però encara li quedava
un futur ple de moments,
de nits per intentar
que el crit trencat
fos una bella salutació,
Un bona nit,
llavor d'aquell instant anhelat.
Principi del millor jorn esperat
1 comentari:
Moltes gràcies!.
Aferradetes.
Publica un comentari a l'entrada