divendres, 25 de novembre de 2016

Quan la primavera



Quan la primavera
es posa a fer feina
i sota la bata bruta
de mil taques
enceta la festa
dels colors,
cauen a terra,
humits de pluja fina
les flors dels fruiters
que desprès seran fruita.
Les catifes de gespa,
trèvols
i tantes herbes anònimes
que ens alegren la vista,
sota maragdes, safirs,
ametistes
i robins vegetals
que del camp
el meravellós món
on la vida esclata.
I allà dalt
on l’arbre pentina
els dies de vent el cel,
creixen com nimfes bessones,
les cireres.
Juguen cridaneres,
amagades
entre les verdes fulles
del cirerer,
com galtes enrogides,
veien apropant-se
l'enamorat desconegut,
en joc de vida o mort
sota el bec punxegut
d'un exercit d'ocells
àvids de tanta bellesa.