El
silenci de la nit
poc
a poc,
deixa
pas al so
compassat
d'un
piano,
desembolicant
una
melodia,
tènue,
íntima,
que
destil·la
suavitat,
enyor,
records
per
l'amor perdut.
Li
canta
a
la lluna
que
s'amaga
entre
núvols
i
somriu d'amagat.
Sense
cap altre
sospir,
sense
cap altre
destí.
http://nopronunciesminombre.blogspot.com.es/2016/06/hace-mucho.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada