dilluns, 10 de febrer del 2014

El temps ha anat passant



El temps ha anat passant
esperant els mots
que ara arriben com un cant,
amb preguntes i precs,
no parlen
dels records d’aquells dies
que fosos en el tel d’un ahir,
s’obliden dels seus encants.
En la distància callat
beso el teu retrat
que guardo d’amagat,
que tinc al cor, plegat.
Oblidar-te potser,
quan mori l’enteniment,
quan en un mar de boires
navegui el meu cervell.
Encara que no hagués
cap record per retratar-me
d’un passat mal recordat,
potser el teu llumí
fos, el darrer en apagar...-se.
El meu camí es des d’aleshores,
recollir els trossos de cor
que vas anar espargint
per tots els vells camins
que vàrem transitar.
Ja no sóc l’al·lot
que coneixeres,
ni el vell
que potser creus que sóc,
sóc un home més,
assegut mirant passar la vida
navegant per un vell riu,
de cara a mar...

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"Encara que no hagués
cap record per retratar-me
d’un passat mal recordat,
potser el teu llumí
fos, el darrer en apagar...-se."

Molt bona idea tipogràfica! A banda de la força del que escrius.

Unknown ha dit...

https://www.youtube.com/watch?v=e7IVQOGZhPc
https://www.youtube.com/watch?v=mxS36ygaK-Q