dimarts, 11 de febrer de 2014

Aquest laberint



camino amb la inèrcia
d’unes passes
que no saben on van
ni pretenen arribar en lloc.
 Maria Varu

Aquest laberint,
que és el meu temor,
aquesta angoixa,
que és el meu camí,
aquesta cruïlla,
que és la meva vida,
aquesta cova,
que és el meu espai,
aquesta presó,
que és la meva angunia,
aquest horitzó,
que és el meu dogal,
aquest sospir,
que és el meu instant,
aquesta inèrcia,
que és el meu batec,
aquest full blanc,
que és el meu escrit,
aquest silenci,
que és el meu vers parlat,
aquesta foscor,
que és la meva ceguesa,
aquesta solitud,
que és meva companya,
aquest demà,
que és la meva esperança...
Tot això
que convergeix en tu,
que ets la meva plenitud.

1 comentari:

Set Sons ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=opwPn5SobsA