L’adéu que et va ferir

L’adéu que et va ferir,

a mi se’m va quedar

clavat al cor,

la ferida del cos a cos

no marxarà mai més

del meu record.

No en sabíem més

o no en volíem saber.

Les mans les teníem plenes,

de mentides

que encara no ho eren,

de carícies

que anaven creixent,

d’un temps

que encara no s’escolava

per les escletxes

dels nostres somnis.

Tindrem tots dos

els cos marcat,

i el cor adolorit,

flassades que no escalfaran

aquell ahir.

Es va trencar el nostre voler,

es va trencar el nostre desig,

i va quedar de nou

un silenci trist.

http://miradasintimas.blogspot.com.es/2014/02/me-sobran-motivos.html