diumenge, 9 de febrer de 2014

L’adéu que et va ferir



L’adéu que et va ferir,
a mi se’m va quedar
clavat al cor,
la ferida del cos a cos
no marxarà mai més
del meu record.
No en sabíem més
o no en volíem saber.
Les mans les teníem plenes,
de mentides
que encara no ho eren,
de carícies
que anaven creixent,
d’un temps
que encara no s’escolava
per les escletxes
dels nostres somnis.
Tindrem tots dos
els cos marcat,
i el cor adolorit,
flassades que no escalfaran
aquell ahir.
Es va trencar el nostre voler,
es va trencar el nostre desig,
i va quedar de nou
un silenci trist.
http://miradasintimas.blogspot.com.es/2014/02/me-sobran-motivos.html