Envoltat de paraules i fets,
jo encara sóc més cec,
no veig el que m’ensenyes,
i ho busco entre el munt de mots
i d’instants que m’envolten,
i no trobo cap resposta
que demano cridant al vent
i em fa l’efecte
que se m’esmuny
d’entre les mans i ja s’acaba.
Et demano
que em diguis
on guardes els talismans
que reviscolen tot el que som
l’un per l’altre
i no obtinc més respostes
que noves cançons i nous silencis.
Diguem de quin color
són els estels que he de mirar,
on s’escapçaran les ones,
on sortirà la lluna,
on em bufarà el vent,
on la pluja em netejarà l’enteniment.
Diguem el mots
que em fan viure,
parla’m a cau d’orella
amb els sons
que em tranquil·litzen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada