El temps ha anat passant

El temps ha anat passant

esperant els mots

que ara arriben com un cant,

amb preguntes i precs,

no parlen

dels records d’aquells dies

que fosos en el tel d’un ahir,

s’obliden dels seus encants.

En la distància callat

beso el teu retrat

que guardo d’amagat,

que tinc al cor, plegat.

Oblidar-te potser,

quan mori l’enteniment,

quan en un mar de boires

navegui el meu cervell.

Encara que no hagués

cap record per retratar-me

d’un passat mal recordat,

potser el teu llumí

fos, el darrer en apagar...-se.

El meu camí es des d’aleshores,

recollir els trossos de cor

que vas anar espargint

per tots els vells camins

que vàrem transitar.

Ja no sóc l’al·lot

que coneixeres,

ni el vell

que potser creus que sóc,

sóc un home més,

assegut mirant passar la vida

navegant per un vell riu,

de cara a mar...