Quan el vespre
es pinta per rebre la nit,
camina el sol cap ponent,
allargassa ombres
i empetiteixen les paraules.
No cal repetir els mots
que ens sabem.
No cal lliscar vora la mar,
ella vindrà a nosaltres,
deixem passar el temps
entre llums que marxen
i paraules que arriben.
Amb la fina línia
de l’horitzó vigilant
que res no canviï.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada