dilluns, 28 de juny del 2010

A la punta

 

A la punta

on la mar i la riera

s’abracen.

On l’horitzó s’amaga

rere un puntal pedregós

de roques i oblits.

El temps em deixà fer

una glorieta

per veure passar els dies,

gaudir de la fresca nit

i enyorar tot el que he perdut.

No ploro les mancances.

No ploro l’esdevenir.

Ploro les pluges

que em perdré,

sense poder mirar la mar,

tot sol.

Sense cap record.