i a la teva vora reposo
esperant del silenci el bes,
mentre s’apropa l’escalfor
que omple el niu del teu record.
Gavina que oneja mars properes,
ombrejant aigües ballarines
de salobre gust,
argentada au que pinta de plata i or
el capvespre d’un casi estiu,
trist i plujós.
Vine a la vora de nou,
deix de volar,
recull-te al niu,
mentre alces les plomes al vent
obertes les ales al vol.
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2010/06/acluca-els-ulls-que-tot-es-viu-tot-es.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada