No, no aquests mots
no han sortit mai
de la meva boca,
però si que ho han dit
el meus ulls cada mati,
cada tarda,
cada nit,
ho ha dit cada carícia
i cada batec
que fort em colpejava el pit,
ho ha dit cada tou del dit
en passejar per la teva pell,
i descobrir excitat
que em corresponies,
ho ha dit el rellotge
de les nostres hores
d’amor compartit
amb el còmplice delit
de llençols i lluna,
de brisa i herba
a la vora del riu,
sota els cants festius
d’oms i xops,
entregats en llits
d’argents fulles
amb sonates
de grills i cigales,
endormiscant-nos
l’un amb l’altre
amb el plàcid xiuxiueig
de les aigües
passant als nostres peus.
No, no aquests mots
no han sortit mai
de la meva boca,
però la resta del meu cos
ho ha pregonat a cel obert.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/06/olvidar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada