Com dracs emergents
que recorden versos perduts
d’una antiguitat oblidada.
Surten rocalls
de la mar enamorada.
Esclat un verd foc d’artifici,
que en caure s’estavellarà
en el camí d’un fortí
ja abandonat.
Paraules, versos
que ja no recordaràs,
tornen a mi
cada mitjanit.
Llavors els dracs
semblen dormits,
però la mar els fa parlar
mentre juguen,
jugant amb les ones
a estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada