Un a un,
amb passos continuats,
s’omplen els cossos morts
dels mes vius records
amb embolcalls de fusta
que es desfaran.
Qui viu a la ciutat dels morts
no vota ni conta acudits,
per això hi ha qui
entre plors i estones florides
potser deixa anar un record
i s’enceta un somriure.
Amb un te’n recordes
es desgrana la mangrana
d’aquell temps
que ja no tornarà,
però amb sort
qui pot tornar
és la reconciliació
entre qui es queda
i qui se’n ha anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada