Juga la llum entre els forats
dels arbres
que la tardor descoloreix
i li retira les fulles
en una dansa
que sembla no acabar-se mai.
Cau de punta la fulla tocant
com si de passada es tractés
l’aigua del rierol
que la pluja ha anat omplint.
s’acaba la dansa
de la caiguda
amb un ball corrent avall.
Les llums i els colors
de la tardor
amb el pont a la llunyania,
em recorda una història d’amor
com la teva i la meva ,
acabant-se en un adéu
que mai vam entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada