i en ell ets el llençol
que em cobreix la frescor
de la matinada.
Pinto la nit de somni,
i en ell ets mans
que m’acaronen
en la febrada.
Pinto la nit de somni,
i en ell ets l’amant silent
que em descobreix
un món nou de sensacions.
Pinto la nit de somni,
i la pinto cada nit.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/05/noche.html
3 comentaris:
A mida el somni
el veig com cosa falsa
que em vol fer veure
una realitat que em falta.
No sap pas donar-me
el consol que esperava
i m'arrastra voluptuós
per penya-segat que marca
la sorpresa en despertar...
Engany de visió i parla
................. Anton.
Res pitjor per al pintor
que amb el pinzell a la mà
i a la paleta els colors,
mira al voltant i no veu
cap somni per a pintar.
És preciós el poema i el somni.
Una abraçada.
m'encanta...com sempre!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada