Em ve a glops
cada nit
el teu nom
a la boca
i em deixa el regust
del temps aquell
en que m’estimaves.
Abans
de la silent fugida.
Abans
de perdre els teus ulls
per sempre,
i abans d’adormir-e
de nou prego
per somiar-te com quan
els nostres cossos
eren un en carn i suor,
mirant-se les nostres ànimes
com si d’una sola es tractés
mirant-se en el mirall
que l’altra li reflectia.
Xiuxiuejo el teu nom
en la foscor,
i et busco en la teva part
del llit buida.
Et xiuxiuejo
com en un encanteri
que et porti de nou a mi.
Fluixet em fas arribar
a cau d’orella,
no tinguis por,
no tornaré
a marxar de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada