Recordo d’aquells temps
el volum dels pits
entre les meves mans
jugant els mugrons
amb els meus dits.
Érem amics
d’estones perdudes
i moments callats,
mentre jugàvem
a ser els perversos
que mai seriem,
només sabíem estimar.
Ballem nusos
la música
que la vida
ens deixa escoltar
i estimem a qui no podem
deixar marxar.
Recordo d’aquells temps
el volum dels pits
i la silueta del cos
suant junt al meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada