La terra enlaire
que aixecava l’autobús
encara era present
a la plaça del vell poble,
on quatre jubilats
es prenien el cafè
de la tarda
entre partides
de dominó.
Però ell,
tot i que sempre hi era
amb ells,
avui l’omplia d’enyor
la marxa del fill petit
a estudiar a la ciutat.
S’havien acabat,
aquelles estones
en que vailet li pujava
per les cames
i se li arraulia,
potser!
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/07/10-anys-10-mots-enyor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada