Fa uns dies
que no el veiem,
es un gos petaner
que ens vigila el carrer,
cada veí en té una cura
especial d’ell,
una especialitat
que li dediquem.
Amb cadascú la seva resposta
també és especialitzada
i ens fa unes gracies
que ens desfan els cor.
No té nom,
perquè no és de ningú,
i no és de ningú
perquè tots el sentim nostre.
Ara tots sentim l’enyor.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-enyor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada