Bufa el vent
i em duu les teves paraules
de vegades plàstiques,
de vegades negres,
de vegades plenes de somnis,
de vegades...
Segueix bufant
i un remolí te’ls torna,
no tan acolorits,
més secs,
més pobres,
menys plàstics,
sense tants de somnis,
els justos,
però versos al hora
que sortint de mi venen a tu,
porucs, temorosos ,
sens dubte esperant el beneplàcit
d’algú llunya.
I torna el viatge
de branca en branca,
d’arbre en arbre,
de bosc en bosc,
fins aïllar la mar i fer-la seva.
La mar és meva!
Crida el poema enlairat,
i qui ho escriu seu creu
perquè la veu li ve de més enllà
de les seves il·lusions,
i torna el crit,
i s’ho creu més,
perquè suposa que ve de tu...
Bufa el vent
i em duu les teves paraules .
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/08/mascares.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada