divendres, 10 de febrer de 2017

Mai sortirà



Mai sortirà
de tons llavis
el so de l’amor
i sa calidesa
caurà sobre meu
com un plugim
de primavera,
dolça però efímera.
Se sap amor
que hi es,
però com l’aire
no es tangible.
La salabror del cor
regalima galtes avall
fins amargar una pell
que ja no vols gaudir.
Els ulls veuen
silenci en ton mirar,
un regust amarg
corona el somriure
lleuger,
i veig callat,
cansat de demanar
que mai l’amor,
el teu amor
m’arribarà.
Tímid el retret
cau als teus peus,
i veig callat
cansat de demanar
que mai l’amor,
el teu amor
m’arribarà.