dilluns, 6 de febrer de 2017

Des de l’embriac de la follia



Des de l’embriac de la follia
deix l’amor embolcallat
en xarops de petons i versos
vestit de carícies i amarat
de la suor dels folls instants
d’un moment escapolit a l raó.
Embriac de nou per l’olor
del teu cos i la fortor del licor 
que ingerit cau
en un vertigen desconegut,
penso en tu,
absent d’aquest moment eufòric, q
ue un altre cos em fa sentir.
Abatut, després,
em sento covard, infame
per haver-te traït,
però mai sabràs r
es del moment passat,
mai preguntaràs
per cap cos que hagi acariciat,
mai t’importarà
amb qui he estat en el teu lloc.