dissabte, 4 de febrer de 2017

Estima’m en la distancia



Estima’m en la distancia
del no res,
en el silenci
de tantes paraules
que no m’has dit
i mai em diràs,
deixa’m el record
dels pocs petons
que s’escauen
entre els nostres llavis
secs d’esperar
i les carícies
de refilo
que voldria deixar
entre les espatlles nues.
Només em queda esperar
que de nou el sol reneixi
per escalfar les esperances
de trobar-te
entre els braços fent-te
una premuda
que potser només somiaré.