diumenge, 12 de febrer de 2017

Et mostres nua



Et mostres nua
i distant.
Els llavis ensopeguen
amb mots
quan volen trobar
llavis càlids.
Les carícies
es perden en l'aire
quan defuges
el tacte.
El teu cos
es a prop,
però el trist somriure
em diu
que no hi ets.
I no se perquè ho fas!
Em mostres
un amor fugisser
i mai em dius amor.
Rius amb somriures
que pinten plors
quan has vingut a mi.
Dius que vols estar-hi
però que cerquem
quelcom diferent.
Jo només vull estimar-te.
Què vols tu?
Matar el temps
en mots perduts
i escapar quan sigui mort?
Els meus mots ja els saps tu.
Te'ls vaig escriure a la pell,
de lluny, de ben lluny,
i ara voldria tornar a llegir-los,
poc a poc,
resseguint cada línia
amb la punta del dit.
I cada punt un bes,
i cada coma, un sospir,
cada estrofa una carícia.
I en acabar el vers,
l'amor ja es fet.
Respirar cor amb cor,
deslliurar rierols de llàgrimes
baixant dels cims a les valls
i fecundar
cada mot
allí on neix la vida.
Per morir com vols
un altre dia.
Et mostres nua
i distant.