Et
mostres nua
i
distant.
Els
llavis ensopeguen
amb
mots
quan
volen trobar
llavis
càlids.
Les
carícies
es
perden en l'aire
quan
defuges
el
tacte.
El
teu cos
es
a prop,
però
el trist somriure
em
diu
que
no hi ets.
I
no se perquè ho fas!
Em
mostres
un
amor fugisser
i
mai em dius amor.
Rius
amb somriures
que
pinten plors
quan
has vingut a mi.
Dius
que vols estar-hi
però
que cerquem
quelcom
diferent.
Jo
només vull estimar-te.
Què
vols tu?
Matar
el temps
en
mots perduts
i
escapar quan sigui mort?
Els
meus mots ja els saps tu.
Te'ls
vaig escriure a la pell,
de
lluny, de ben lluny,
i
ara voldria tornar a llegir-los,
poc
a poc,
resseguint
cada línia
amb
la punta del dit.
I
cada punt un bes,
i
cada coma, un sospir,
cada
estrofa una carícia.
I
en acabar el vers,
l'amor
ja es fet.
Respirar
cor amb cor,
deslliurar
rierols de llàgrimes
baixant
dels cims a les valls
i
fecundar
cada
mot
allí
on neix la vida.
Per
morir com vols
un
altre dia.
Et
mostres nua
i
distant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada