dimarts, 7 de febrer de 2017

La nit s'apropa



La nit s'apropa
i tu te'n vas,
no gaire lluny,
tant sols
l'espai impertinent
que et separa
d'unes carícies
que ja mai imploraré.
Descansa
la lluna
en bressol
de cotó
que demà serà
pluja i plors.
El llit càlid
no tindrà
la vànova
oberta
pel meu costat
i els ulls closos
potser navegaran
somnis diversos,
o potser
només són closos
i són els sons
els que naveguen
per l'habitació
com un indicador
d'on sóc.
La lluna marxa
i jo faig el retorn
a la meva silent
solitud,
que mai demana,
que sempre espera,
que de tant en tant
plora.