Jugues de nou
a fer volar els coloms
del meu cor.
Deixes que les mirades
vagin entrant a poc a poc
dins del meu cos.
Guarda de nou el record
del teu tacte en la meva pell.
Esperant un bes
que potser ara si
que pot arribar.
Em demanes paciència.
Mentre de nou juguen
els teus dits amb mi.
Baixa el sol
i poc abans de partir,
somrius de nou,
i ara si sembla arribar
el que tant he esperat.
Però com no,
finat el jorn,
s’acaba el joc
i ballant el cos,
te’n vas caminant
i sens dubte,
dibuixes de nou un somriure
que sembla burlar-se
del meu anhel.
T’atures i girant-te,
vens a mi i m’abraces,
em deixes el petó desitjat
i agafant el meu braç
amb els teus,
em fas caminar cap a la llar,
on m’esperen els instant
que tant he desitjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada