Voldria ser illa per tenir-te sempre amb mi

 

Voldria ser illa per tenir-te sempre amb mi.

La mar, vella amiga,

guardiana dels meus secrets,

en tindrà cura de nosaltres, però em se gran,

vora una vellesa que tu no veus

i que altera el cos jove que ja conec.

Em perdo en la profunditat de la mirada

que em deixes a cada pas de les parpelles

i que s’enfonsen profundament

en l’arrel de la meva ànima ignota.

Quantes vegades han recorregut

els camins del teu cos

els meus dits cansats d’estimar,

fins que tu has arribat?

Quantes vegades

t’ha fet lluir el sol amb son rajos

il·luminant la pell molla

i deixant el cos lliure al vent,

per eixugar les darreres gotes?

Quantes vegades

podré fer el camí amb tu cap a un llit

que no em deixa descansar?

I tu em respons a la primera pregunta

amb calfreds que et fan més desitjable.

I tu em respons a la segona pregunta

fins que s’apagui.

I tu em respons a la tercera pregunta

fins que la nit no ens desperti.