Desesperava el verd novell
per fer-se gran com els arbres
on deixava el seu color.
Esperava el futur
amb enormes ganes de canviar
i dir a tot el bosc ja sóc aquí,
aquell verd jove
ja se’n ha anat
sóc el futur d’un bosc canviant.
Va arribar l’estiu si,
i joiós es veié ufanós i admirat,
però un pi vell al seu costat,
li recordà, ja en parlarem l’any que ve
quan tornis a ser verd novell,
com l’any passat, i l’anterior i...
Mirant el futur has perdut
el que tenies a l’abast!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada