Cau la tarda,
el sol ja fa estona
que amaga els badalls
i mira l’horitzó calculant
quan tardarà en amagar-se.
Avui no li ve de gust
trobar-se amb la lluna,
no sap perquè,
però avui li té una mica
de rancúnia.
Potser perquè ahir els núvol
el van tapar tot el dia
i en arribar ella
se’n van anar
i la deixaren lluir
plenament amb el seu reflex
enlluernant la Terra?
No, això són ximpleries,
el que voldria, es...
però ja sap que mai succeirà.
Fa tant de temps
que espera un vespre valent per dir-li...
per si, tot s’aclareix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada