Si fossis una onada,
jo voldria ser la platja.
Si m’estimaves sempre,
sempre em perdonaries.
Si eres una manera de parlar,
jo sempre t’escoltaria.
Si ploraves inquieta,
els meus llavis besarien la salabror dels teus ulls.
Si fossis una onada,
t’esperaria cada vespre, per apagar el sol a l’horitzó.
Si m’estimaves sempre,
restaria al teu costat cada vespre, i vetllaria silent el
teu son.
Si eres una manera de parlar,
miraria d’entendre’t cada vespre, i cada dia, i cada nit
i cada....
Si ploraves inquieta,
la meva espatlla faria de coixí cada vespre i et curaria
els singlots.
Si fossis una onada...
http://fonsdarmari.blogspot.com.es/2014/01/joc-brossia.html
1 comentari:
http://www.youtube.com/watch?v=9UcoZEhRJLI
Publica un comentari a l'entrada