Pinta de glaç
l’hivern els retrats
dels qui no hi són
amb mantell de boira
i catifa de rosada gebrada.
Vesteix el cos dels records
un calfred tallat
a mida d’enyoraments
i cantonades abillades
de tristor amb textura
de colors freds.
On resten
les darreres carícies
fent de mantell
d’un cor adolorit?
On volaren els darrers sons
llaurats acuradament
sobre el blanc salvatge
del darrer llit
on florien vermelles flors
a cada petó
sobre la mútua pell?
És desfà aquell passat
com la neu floc a floc
amb la mirada tèbia
del sol de l’oblit
que avança lentament
pels camins desconeguts
del meu cervell,
morint alhora
tu amb mi
i el passat tot sol.
http://mayusta.blogspot.com/2010/12/mi-diciembre.html
1 comentari:
feia molts dies que no et llegia,peró com sempre, es un plaer
uns petons
Publica un comentari a l'entrada