Em vaig fent ombra
en la tarda que fosqueja
envoltat d’una boira freda
que em bateja,
i marxo més enllà
dels pensaments
que em duen fugint
d’aquell ahir
que deixo enrere
sota l’ample
d’unes espatlles cansades
ja d’un passat cosit als peus
com una mitja capgirada,
com un Peter Pan gens agosarat,
cercant el país de Mai Més
per perdre’m entre els seus racons
tants cops somiats.
Cercant aquells paisatges pintats
amb ulls d’infant
sense malícia
ni sense prejudicis
que m’han malmès.
Caminar pas a pas
fins un futur descolorit
que mai serà meu,
per carrerons que foren paradís
en algun altre malson
i plorar en cantonades
plenes d’ànimes
que ploren amb mi sense cap esme,
sense recordar
que fórem en qualsevol altre abans.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/01/huyo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada