De l’eixut esquelet

De l’eixut esquelet,
feixuc muntatge
per sobre l’escorça seca,
estirant els branquillons
com inerts dits morts,
enlairats de cara al cel
com una mà morta
esperant que la vida
que duu amagada brolli
com grans en cadascuna
de les estàtiques articulacions
i tot i així se que amb cada brot,
amb cada flor,
amb cada fulla
el meu solitari ametller
m’oferirà un bri d’esperança,
pintada de vegades
amb pinzellades de boira,
blanquinosa,
farcida de llum,
encetant d’antuvi
una primavera
esclatant d’il•lusió.

http://desdeminoray.blogspot.com/2011/01/buscando-entre-las-ascuas.html