fet de teranyines,
com una boira emergent
del riu a primera hora,
torna a la memòria
l’enyor d’aquella primavera
on els rajos matiners
d’un sol curiós
jugaven entre les blanques flors
dels agosarats ametllers del jardí.
Enrere havien quedat
les cantates dels grills
i aviat s’encetarien
les caderneres i verderols
en els seus cants,
mentre,
les orenetes ballaven vertiginoses
en els seus girs
cercant aliment i fang,
jugat tot amb la cadència
que ara retorna.
Jo també vaig somiar
sota una mar blava,
amb illes de cotó
esperant que flocs
de blanques flors
pintessin d’estels
els teus cabells.
Nua m’ha tornat
la memòria aquella imatge,
d’aquell ahir,
ara tant llunyà.
De tant en tant,
penso sense angoixa
on va anar aquell instant
que em va deixar
tant a la vora
de compartir la blanca mar
dels ametllers en flor
http://desdeminoray.blogspot.com/2011/01/atardecer-entre-almendros.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada