S’aparta la casa per deixar-li lloc

 

S’aparta la casa per deixar-li lloc

l’arbre en el seu racó prepara els fruits

per créixer plens, tot de moments fortuïts,

vagin caient tan dins com fora, enlloc.

 

Deix el pas porta vella de la reixa

per collir de nit les prunes més toves

i deixar per un demà les més noves

qui em pot presentar així la queixa?

 

Si el cor fos com la sucosa pruna

i poguessis tastar pels llavis el gust

com ho hem fet de la suau pell bruna.

 

Seria el millor record august

I sense deixar caure cap engruna

gaudir del fruit tranquil, sense cap disgust.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/prunera.html 

Camí dels horts

De la prunera de l'avi

jo en guardo un molt bon record, 

quan enfilar-me a les branques

ja començava  a ser dolç.

 

Ara veig una prunera

que jo no podré tastar

però me'n torna l'alegria 

i una dolçor que em desfà.

 

 

Camí dels horts,

en un voral envoltada

per branques velles

i herbes altes,

se m’amaga

una prunera solitària,

de dolços fruits

i records humits,

on descobrí l’amor furtiu.

 

Em deix el temps passar

cada jorn pel davant

i quan ja floreig el bon temps,

un sender em du sense voler

a l’ombra del vell arbre,

ja mig caigut m’ofereix el fruit,

per tastar-lo com en l’ahir passat

on vaig aprendre a estimar.

 

Descanso a la soca arrugada

que m’ofereix seient,

i si com el vent parlés,

nosaltres escoltem...

I recordes,

sento dins meu

aquelles tardes

en que com un arbre diví

menjàveu del fruit prohibit?

Com oblidar l’inici

dels pesars, dels neguits

i dels camins

que ja mai més tornaran.

Queda només el gust del fruit

que em purga els records

i em sagna les ferides del cor. 

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/prunera.html 

 

La veu ressona

La veu ressona

i s’expandeix per arreu

després silenci.

 

 

Paraules

 

Paraules,

paraules són.

Quan les llegeixes,

quan les parles

neixen a la vida.

La vista, el so,

els hi confereixen

l’eternitat naixent

de quan s’escriuen.

Un vers,

un poema qui ningú llegeix,

que ningú recita,

és un cadàver

en una mortalla blanca.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/aforisme.html 

Un bes als llavis

 

Un bes als llavis

quina dolçor em llisca

voltant la boca.