Mirar-te als ulls
i veure’ns en el futur
quin goig tan bonic.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Et pinta l’ull
la part altiva
que et fa gran
davant un cel immens
ple de guerrers carregats
de la pluja
que et farà viure
gairebé fins l’eternitat.
Al menys en l’eternitat
del teu record.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/el-teu-esperit-i-la-teva-roba.html
Gota a gota s’ajunten
en un mirall translúcid
les llàgrimes
que han vessat del cor.
Les veig fora de mi,
com un altre jo diferent.
Les més valentes
fan el camí que les alliberi
en un descens
que s’enceta lent,
per créixer en rapidesa.
Tornar a plorar,
per netejar l’ànima feble.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/09/crua-realitat.html
Els meus versos,
fulles seques caigudes
de la planta del silenci.
Paraules que parlen
del dolor de les promeses
que es desfullen en el temps.
Si, l’amor fa mal,
quan com el riu corre aigües avall
per no tornar on les hem deixat.
Se’n va el sol
un altre jorn esperant a la riba,
i veig passar d’altres amors
que com el meu es van marcint.
Arribaran tots a la mar,
on qui sap si...
algú els trobarà mal ferits
amb les plomes d’escriure
les que van marxar
d’entre els dits
quan escrivíem paraules
que creiem eternament
verídiques.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/08/felicitat-i-dolor-destimar.html