L’ombra camina
per on la llum li mana.
No vola, rellisca.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
És la llibertat,
la nostra paraula,
el nostre parlar.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/bona-diada-tothom-via-fora.html
Besa l’aigua fora del rierol
la base de les pedres.
El poble s’envolta
per carrers i places,
deixa córrer
la seva ànima humida
pels vorals
i espera el benefici
del seu pas.
Besa l’aigua
per cada pas el record
d’aquell passat
que li va crear el seu vial
i el fa reviure de nou
cada jorn
que surt a passejar.
Mous la mà i cus el fil mots
que abans ballaven sols
perquè l’oïda senti el vers
fluint per l’aire .
Uneix el pinzell amb son fils
el color i la forma,
fent allò que el cervell imagina,
perquè els ulls ho vegin.
La bellesa és tant efímera,
que solament perdura en el record.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/lanima-de-lobra.html
Avui deixaré l’espígol a la mata,
i cercaré la teva olor, amor,
fora del seu abast.
Vine ben a la vora
i que flueixi cap a mi el perfum
del teu ésser de vegades absent.
Recordo aquelles tardes baixant el sol
en la seva posta,
quan passejaves per entre les plantes
i semblava que els hi donessis el flaire.
Després aquelles nits d’estiu
amb els finestrals oberts
que et retornaven,
ens retornaven amb brises perfumades
la seva olor i et mirava ales ulls
entre rajos de lluna i fanals tafaners.
Vens a mi de nou
con si el temps fos un full acabat de llegir,
el gires i tornes a començar.
Vens a mi amb el silenci
de tots els sons del món dins meu,
esperant-te,
per recordar els flaire interromput
d’aquells temps nostres.
Deixaré l’espígol a la mata,
demà tornaré i qui sap si a la fi,
també podré enraonar amb el vent,
el teu carter particular.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/12/oloros-com-lespigol.html