Tornes a mi com vol d’ocell
Vindràs a la branca del jardí,
i el teu cant m’encisarà.
Alçaré el dit vindràs volant,
esperant la llavor
que el meu cos t’oferirà.
Dependrà del temps,
volaràs alguna estona vora meu,
potser i tot posaràs
el teu cos fràgil sobre
alguna part del meu,
i em picotejaràs la pell,
encara blanca d’un hivern
que just ha tancat la porta
de nevades i calamarses.
Si, em deixaràs jugar amb tu
i acaronar la part exterior
de la teva pell.
Ens coneixem de fa temps.
Un cop hagis saciat el teu instint,
de nou com un vol d’ocell,
t’enlairaràs, però ara per marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada